Historia de una maestra
En 1923 Gabriela recull el seu títol de mestra. És el començament d’un somni que la portarà a treballar en diferents escoles rurals en Espanya i Guinea Equatorial. Historia de una maestra es la narració, feta des de la memòria, de la vida de Gabriela durant els anys 20 i fins l’inici de la guerra civil. Amb el rerefons de la República, la revolució d’Octubre i la guerra, aquesta novel·la rememora aquella època de pobresa, ignorància i opressió, i mostra l’important paper de l’ensenyança i d’aquells que van lluitar per educar un país.
Contada des de la veritat del record, amb sentiments que tot just ens atrevim a reconèixer i des d’una progressiva presa de consciència, Josefina Aldecoa ens obri amb aquesta història un camí a l’esperança i a l’idealisme.
Aquesta novel·la narra la història d'una mestra en un dels períodes més rellevants d’Espanya. Historia de una maestra és la narració, de la vida de Gabriela, una jove que comença amb el seu futur professional passant per xicotets pobles del país, fins que arriba a Guinea, la seua escola i després d’un temps torna a Espanya.
Per a la protagonista era molt important educar per tal que els seus alumnes tingueren consciència de la justícia. Ser mestra per a ella no es quedava tan sols en el fet d’ensenyar per transmetre uns coneixements, ella anava més enllà, volia transmetre els seus coneixements per tal que els seus alumnes aprengueren hàbits i idees. Ella volia que els seus alumnes es divertiren mentre aprengueren.
Volia destacar aquest fragment de la novel·la perquè em va cridar molt l’atenció i em va agradar molt... “La joya más preciada carece de valor si la comparamos con un niño. La planta más hermosa es solo una pincelada de verdor; la máquina más complicada es imperfecta al lado de ese pequeño ser que piensa, ríe y llora. Y ese ser maravilloso, ese hombre en potencia ante el cual se doblega la Naturaleza, os ha sido confiado, mejor dicho, os será confiado a vosotras...”
Una història, que sens dubte, recomane llegir, en especial als meus companys i companyes de classe perquè puguen contrastar com era l’educació d’abans i com ens la trobarem nosaltres quan arribem a les escoles.
Josefina Aldecoa va nàixer a La Robla (Lleó) el 8 de març de 1926. Es va doctorar en Filosofia i Lletres en Madrid. Durant els anys de la facultat va entrar en contacte amb un grup d’amics que després anaven a formar part de l’anomenada “generació dels cinquanta”: Rafael Sánchez Ferlosio, Jesús Fernández Santos, Alfonso Sastre, Carmen Martín Gaite i Ignacio Aldecoa, amb qui es va casar en 1952. En 1969 va morir el seu marit i durant deu anys va romandre allunyada de la literatura, fins que en 1981 va aparèixer la seua edició crítica d’una selecció de contes d’Ignacio Aldecoa. Va morir el 16 de març de 2011 a Mazcuerras, Cantàbria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada